CONCLUSIONS

Aquesta és, en principi, la meva última aportació al blog de pràctiques, entès com al diari de les mateixes. De totes maneres aniré assistint al centre fins a final de curs per tal de passar-li la prova DN-CAS a l’alumne Z i perquè m’han demanat que els acabi d’ajudar en les intervencions amb els alumnes.

En general estic molt contenta d’haver compartit durant aquests mesos amb la psicopedagoga les meves experiències com a mestra. Alhora, he après diferents maneres de treballar i atendre aquests nens. Penso que els psicopedagogs fan una bona tasca, però a vegades no està prou valorada. El treball amb aquests alumnes no és fàcil, has de tenir molta paciència, ser positiva,... El fet d’atendre diferents alumnes amb nivells i dificultats diverses comporta la necessitat de buscar materials, estratègies i metodologies individualitzades i adequades per poder donar resposta a les seves necessitats i, així, millorar en l’adquisició d’aprenentatges. He obtingut una bona resposta tant per part de la psicopedagoga, que m’ha orientat i assessorat sobre els treball amb aquests alumnes que presenten dificultats, com pels nens, que m’han acceptat com una mestra més, explicant-me les seves vivències, permetent-me participar en els seus jocs, acceptant la meva ajuda,...

Estic contenta pel fet que la majoria d’objectius i tasques que s’havien previst en el pla de treball han estat degudament tractades i treballades al llarg dels mesos de la meva intervenció (les que estan pendents a dia d’avui i les que no he pogut portar a la pràctica estan escrites en vermell). Aquesta s’ha basat fonamentalment en dur a terme una tasca col·laborativa i de consell centrada en oferir, assessorar, prendre decisions juntament amb la psicopedagoga i establir unes relacions amb les tutores dels alumnes per portar a terme el seguiment d’aquests en relació als seus aprenentatges, dificultats, necessitats,... i l’elaboració dels objectius per portar una línia de treball el més idèntica possible.

OBJECTIUS:

-    Valorar les competències i les necessitats educatives d’aquests alumnes amb la finalitat d’oferir-los pautes i ajudes adequades per a ells.

-      Ajudar a la psicopedagoga a passar proves diagnòstiques (està pendent per realitzar, en principi està organitzat perquè jo comenci a passar-li les proves del DN-CAS a l’alumne Z la última setmana de maig i la primera de juny).

-       Col.laborar i oferir pautes sobre el material educatiu més idoni per aquests alumnes a fi d’ajudar-los a progressar en llurs aprenentatges.

-          Elaborar pautes d’observació per ajudar als alumnes en el seu avenç en els aprenentatges.

-      Participar i col.laborar, si s’escau, en les reunions que es duguin a terme amb d’altres professionals externs al centre (només he pogut assistir a la reunió amb la tutora de l’alumne X i la mare de l’alumne Z).

TASQUES:

       - Realitzar entrevistes amb la psicopedagoga a fi de conèixer la situació concreta dels alumnes.

       - Establir el primer contacte amb els alumnes amb la finalitat de conèixer-los.

       - Fer una valoració de les competències i de les necessitats educatives d’aquests alumnes.

      - Fer un seguiment dels progressos que van realitzant els alumnes, així com de les dificultats que es van       trobant en les diferents activitats que se’ls plantegen.

      - Assessorar i col·laborar a l’hora de proporcionar el material educatiu més adequat per aquests alumnes, amb la finalitat que emprin un material que els ajudi a progressar en les seves dificultats principals.

      - Col·laborar amb els diferents professionals implicats en aquests alumnes (tutor, EAP, mestre d’EE,...), per    tal de coordinar el treball (només vaig assistir a la reunió amb la tutora de l’alumne X).

     - Coordinar i col·laborar amb professionals externs al centre (psicòleg, psiquiatre, logopeda, fisioterapeuta, psicomotricista,...). (No es va tenir contacte amb cap especialista).

     - Al final de les pràctiques es durà a terme una avaluació d’aquests alumnes per tal de comprovar en quina situació es troben (si han millorat, si han anat superant els reptes plantejats,...) i disposar de la informació necessària per programar nous objectius a assolir i continguts a treballar (en el cas que hagin progressat i que es consideri necessari). (Es va fer una avaluació en el segon trimestre i s’està pendent de fer-ne una altra a final de curs. De totes maneres jo m’he anat anotant en una llibreta els progressos i les mancances d’aquests alumnes).

 Una altra de les conclusions a les quals he arribat, és que és fonamental establir una relació d’igual a igual entre assessor (psicopedagoga) i professorat (tutores i mestra d’EE). La situació i recerca de solucions s’analitza conjuntament, així doncs, els canvis no es viuen com a imposats, sinó com a necessaris. Tant la psicopedagoga com els mestres són professionals que han de resoldre uns problemes, per la qual cosa posen en comú els seus coneixements. Es parteix d’un model de caràcter constructivista col·laboratiu que té com a referent teòric un enfocament comunicatiu i funcional. La psicopedagoga no actua com a única protagonista, sinó que comparteix les responsabilitats amb els diferents professionals implicats i intenta portar a terme una tasca col·laborativa.

Valoro molt positivament la col·laboració de tots els professionals implicats en els alumnes en qüestió. El fet d’haver pogut dedicar sessions periòdiques per a poder-nos coordinar ha estat molt beneficiós de cares a dur a terme les revisions i modificacions mensuals del pla de treball dels diferents alumnes. Aquestes trobades ens han permès intercanviar opinions, punts de vista, idees sobre la metodologia de treball, establir línies d’actuació conjunta, informar sobre els objectius que anaven assolint els alumnes, les dificultats sorgides,... punts molt interessants per ajudar als alumnes en el seu progrés personal i social. 

Tenint en compte el procés seguit amb aquests alumnes, arribo a la conclusió que amb els alumnes que presenten problemes importants en l’adquisició d’aprenentatges és convenient elaborar un pla de treball amb pocs objectius i continguts, concrets, específics, útils, que tinguin en compte el propi punt de partida ja que sempre serem a temps d’introduir nous objectius a treballar (si és que es considera necessari). Per tant doncs, en aquest cas es parteix d’una visió contextualista-interaccionista del procés de desenvolupament, la qual defensa que el paper de l'educació consisteix a crear desenvolupament. És un desenvolupament que no es crea a partir del no-res sinó que en tot moment és una construcció basada en el desenvolupament prèviament existent. Per aconseguir ser realment promotora de desenvolupament, l'educació sempre ha de partir del moment  en què el nen es troba i fer activitats que li permetin superar aquest moment (metàfora de la bastida; Bruner (1983).

Reflexionant sobre la metodologia i recursos materials utilitzats per treballar els objectius i continguts, considero que han estat molt útils i adequats a les necessitats dels alumnes. Ens vam centrar en la recerca de material divertit, lúdic i educatiu, que motivés i despertés l’interès dels nens i els ajudés a progressar en els seus aprenentatges. Sobretot, llibres de text, quaderns de llengua i matemàtiques, dossiers de compensatòria, dossiers recopilats d’altres experiències, pàgines Webs i blogs,...

Pel que fa als problemes, o més que problemes es podrien anomenar petits inconvenients, amb els quals em vaig trobar a l’hora d’intervenir segons el pla de treball inicial, podria destacar-ne alguns:

A) Un dels inconvenients va ser que només vaig tenir contacte amb la tutora de l’alumne X ja que era difícil poder fer coincidir l’horari de les tutores amb el meu. La relació no va ser possible per la feina que elles tenen a l’escola i també per no poder fer coincidir el seu horari amb el meu horari d’assistència al centre ja que en alguns casos ha estat difícil compaginar la meva feina i les pràctiques.

B) Un altre aspecte és el que fa referència a les reunions i entrevistes amb els pares. Només va ser possible assistir a la reunió de l’alumne Z, també per les dificultats de poder compaginar els horaris dels pares, de la psicopedagoga i el meu. Però sí que vaig poder mantenir petits contactes sobre com havia anat aquell dia en concret quan venien a recollir als seus fills al centre psicopedagògic.

C) Per treballar les diferents activitats i complir amb els objectius marcats, a la psicopedagoga li va interessar més que li busqués material (llibres, quaderns, pàgines webs,…) que no pas que n’hi elaborés. Per això només vaig elaborar dos jocs.

D) No sempre va poder ser possible reunir-nos setmanalment la psicopedagoga i jo mateixa per programar activitats ja que ella estava molt ocupada treballant en el centre.

E) Tampoc va ser possible reunir-nos la psicopedagoga o jo amb l’EAP i la logopeda ja que no es va programar cap reunió. Sembla ser que a final de curs la psicopedagoga es reunirà amb l’EAP per parlar de l’alumne Z.

Finalment, comentar que m’ha agradat poder compartir aquestes pràctiques amb tots vosaltres perquè, a través de les meves pròpies explicacions, he pogut reflexionar sobre aquesta tasca i fer-ne unes valoracions més profundes, més enllà de la simple assistència a les pràctiques.

Per finalitzar aquestes conclusions només dir que, tot i el repte que suposaven per a mi aquestes pràctiques, he pogut gaudir, conèixer professionals implicats en la seva feina, participar en les actuacions pròpies de la psicopedagoga, participar en l’entrevista d’un pare i una tutora, observar altres casos que treballa la psicopedagoga,... i passar una prova de diagnostic (DN-CAS) a un alumne. En relació a la tasca duta a terme amb els alumnes,  puc dir que m’ha agradat poder-hi intervenir, he posat tots els meus esforços per intentar oferir-los una atenció individualitzada el més adequada possible, buscant diversitat de recursos, estratègies i materials que afavorissin llurs aprenentatges.

Realitzar les pràctiques en aquest context ha esdevingut per mi un repte tant des del punt de vista personal com professional ja que, partint de l’experiència viscuda, de les situacions a les quals he hagut de fer front, de la meva participació i col·laboració per tal d’ajudar a donar resposta a les dificultats dels alumnes, em pot servir per a prendre decisions de cares al meu futur professional les quals directament, i alhora inevitablement, influiran en el meu futur personal.

Molta sort a tots i totes i...

...a reveure!!!