dilluns, 30 d’abril del 2012

SETMANA 7


DIES 19, 20 i 22/03/2012

OBJECTIUS:
-          Treballar la fluidesa lectora i la comprensió lectora.
-          Saber seguir el punt de la lectura.
-          Aprendre a fer una redacció que tingui sentit.
-          Ordenar les idees per elaborar un petit text.

Per treballar amb els alumnes X i Y vaig trobar una col.lecció de llibres anomenats: Entrenament lector, velocitat i comprensió que van molt bé per treballar lectures curtes i la seva comprensió. El títol de la lectura que vam treballar és: El ruc està malalt. Es va fer una lectura, es va demanar la comprensió del text i seguidament es van completar unes frases sobre la lectura. L’alumne X estava molt atent i no tenia problemes per seguir el fil de la lectura, però a l’alumna Y li costava molt seguir el punt, estar quieta a la cadira i escoltar,… Quan li tocava llegir no sabia on passàvem i quan li feia preguntes de comprensió s’inventava la resposta.

La següent sessió amb aquests alumnes vam treballar la redacció i, juntament amb la psicopedagoga, vam ajudar-los a fer una redacció tot ajudant-los a organitzar les idees i com apuntar-les per tal que tinguin sentit. L’alumne X va escollir el tema del futbol i l’alumna Y els dofins. Al començament va costar una mica perquè tenien moltes idees i volien explicar moltes coses, però vam insisitir molt en la idea de pensar una idea i fer-ne una frase curta. També vam treballar l’inici d’una redacció amb lletra majúscula, després de punt també lletra majúscula, els noms de persones van en majúscula, quan acabem una frase hi posem un punt,… Estic molt contenta dels resultats obtinguts ja que els hi va sortir una bona redacció i estaven tan contents que se la van emportar a la classe per enseyar-li a la seva mestra.

Pel que fa a l’alumne Z, estava malalt i no va assistir a la classe. Com que no havia vingut vaig estat ajudant la psicopedagoga a treballar amb unes nenes de tercer de primària que tenien molta feina amb els deures de l’escola. Vam estar treballant llengua catalana: les normes d’ortografia, els sinònims i els antònims i vam fer un dictat. També tenien deures de llengua castellana: fer frases a partir d’unes paraules, els adjectius augmentatius i disminutius,… Vam poder acabar tots els deures ja que tenien moltes ganes de treballar. Aquestes nenes van al centre per fer els deures i hi assisteixen dos cops per setmana. Aquesta sessió va estar bé perquè vaig poder observar el treball de les alumnes de tercer, alumnes diferents i amb uns objectius diferents als que normalment jo treballo.

Fins aviat,
Sandra

dimecres, 25 d’abril del 2012

SETMANA 6


DIES 12, 13 i 15/03/2012

Durant aquestes sessions vam estar treballant amb l’alumne X la discriminació de les consonants x, j, g i r. La psicopedagoga havia parlat amb la tutora i havien quedat que treballarien aquests sons per ajudar a l’alumne a millorar l’escriptura d’aquests sons, sobretot fer pràctiques de dictats. Si l’alumne està predisposat i escolta atentament aquests sons els resultats són positius, però si hi ha alguna interferència li costa discriminar-los. Jo em vaig dedicar a buscar paraules amb aquests sons i dictar-les-hi. Al fer-ho de manera individual i a poc a poc, el resultat va ser positiu. Seguidament vam inventar frases amb aquestes paraules. Es va estar treballant amb els alumnes X i Y una lectura que parlava d’una velleta que no podia parlar i es van fer activiats de comprensió oral, joc d’aparellar paraules amb el mateix so i tatxar les de so diferent,… L’alumne X com que estava molt atent va respondre les preguntes molt bé però l’alumna Y, com que es distreia amb molta facilitat, va haver de recòrrer a la lectura silenciosa per respondre les qüestions proposades.

A vegades és difícil poder treballar aquesta hora del migdia amb aquests dos alumnes. Perquè estiguessin més motivats els vaig portar unes pissares vileda per fer jocs de llengua i mates: el gran dictat, el penjat, dictat de números,… Sovint, a l’acabar la feina utilitzem aquestes pissarres per fer jocs de llengua. A ells els hi encanta.
També vam estar treballant mates, concretament sumes i restes d’un quadern (quadern de càlcul mental per cicle inicial, de Teresa Prat i Josefina Escoda, Ed.Salvatella. Col.lecció tres en ratlla) que em va semblar que seria útil per treballar amb aquests nens la descomposició. Com que els alumnes tenien una mica de dificultat per resoldre-les vam optar per fer-ho de forma oral i manipulant material enlloc de fer-ho per escrit, per exemple: si tens 10 colors i en treus sis. Quants en queden?
L’alumne X és molt bo en mates, en canvi l’alumna Y és més impulsiva, li costa estar atenta i li costa trobar els resultats dels problemes.


El treball amb l’alumne Z va ser una mica feixuc ja que estava enfadat perquè la psicopedagoga li havia dit que havia d’estudiar per una prova de medi natural i social i ell no en tenia ganes. Jo el vaig ajudar a fer petits resums i esquemes per fer-li més fàcil la comprensió del tema 7: les màquines. També es va treballar llengua catalana, concretament, construcció de frases, encerclar els noms i els articles,… i matemàtiques. És un nen que li costa molt treballar i es distreu amb molta facilitat. Costa que posi atenció quan li expliques alguna cosa. La psicopedagoga em va comentar que havia parlat amb la mestra d’EE per fer-li una adaptació curricular individualitzada i ella va dir-li que no. En el centre anem treballant, però costa bastant que adquireixi els continguts, a més, des de a casa no hi ha massa ajuda. Em sap greu pel nen perquè és un nen molt maco, que li agrada explicar què li passa,… m’agradaria poder-lo ajudar més però no sé com s’hauria de fer.

A reveure,
Sandra

diumenge, 22 d’abril del 2012

LES MEVES TASQUES


Les tasques que porto a terme al centre psicopedagògic són:
- Realitzar entrevistes amb la psicopedagoga a fi de conèixer la situació concreta dels alumnes.
- Establir el primer contacte amb els alumnes amb la finalitat de conèixer-los (parlar i jugar amb ells, fer un joc a l’ordinador,...). Considero adequat fer aquest primer contacte de manera lúdica i divertida per tal de trencar el gel i establir uns primers lligams afectius.
- valorar les competències i de les necessitats educatives d’aquests alumnes.
- Fer un seguiment dels progressos que van realitzant els alumnes, així com de les dificultats que es van trobant en les diferents activitats que se’ls plantegen.
- Assessorar i col·laborar a l’hora de proporcionar el material educatiu més adequat per aquests alumnes, amb la finalitat que emprin un material que els ajudi a progressar en les seves dificultats principals.
- Col·laborar amb els diferents professionals implicats en aquests alumnes (tutor, EAP, mestre d’EE,...), per tal de coordinar el treball.
- Coordinar i col·laborar amb professionals externs al centre (psicòleg, psiquiatre, logopeda, fisioterapeuta, psicomotricista,...) que atenen als alumnes amb dificultats. Es tracta d’establir contactes amb aquests serveis per establir una línia d’actuació conjunta i, així, seguir unes mateixes pautes.
- Al final de les pràctiques es durà a terme una avaluació d’aquests alumnes per tal de comprovar en quina situació es troben (si han millorat, si han anat superant els reptes plantejats,...) i disposar de la informació necessària per programar nous objectius a assolir i continguts a treballar (en el cas que hagin progressat i que es consideri necessari).
* Aquests 2 últims punts són tasques que de moment no he fet i espero poder dur-les a terme abans d’acabar les pràctiques.

La planificació que vaig portant a terme segueix tota una sèrie de fases que han d’estar presents en tot procés de diagnòstic i d’intervenció psicopedagògica:
- Conèixer i analitzar la demanda: Cal conèixer el context d’intervenció, és a dir, cal obtenir informació del centre educatiu (tipologia d’alumnat, recursos humans i materials, professionals, metodologia,...) i dels casos en els quals s’haurà d’intervenir. La primera acció que portaré a terme serà reunir-me amb la psicopedagoga que treballa amb els alumnes per conèixer i fer-me una idea de la situació d’aquests nens/es. Després d’aquesta trobada considero oportú conèixer i establir els primers contactes  amb els tres alumnes amb els quals hauré d’intervenir. També és important realitzar una primera entrevista amb la família. Posteriorment es farà una valoració de les necessitats que presenten.
- Prendre els primers acords amb els professors del centre i l’actuació que s’ha de seguir/ Aclarir i reformular conjuntament el problema i els objectius que s’han d’aconseguir: En aquesta fase cal establir una col·laboració amb la família i l’escola. Cal partir d’un treball basat en la comunicació i el diàleg entre els diferents membres, exposant les dificultats principals que presenten els alumnes i fixar els objectius prioritaris que es pretenen assolir.
- Elaborar un pla d’actuació/Participar en el desenvolupament del pla acordat i col·laborar en el desenvolupament de la feina: Cal treballar de manera coordinada a fi d’elaborar un pla d’actuació adequat a les necessitats dels alumnes, fer-ne un seguiment i una avaluació periòdica adequada. El pla d’actuació respondrà a les necessitats que es considerin prioritàries dels tres alumnes donant preferència a totes aquelles àrees o àmbits que siguin primordials pel correcte desenvolupament tant físic com  intel·lectual dels nens. En aquestes fases es duran a terme reunions periòdiques per determinar com va evolucionant el procés. En aquestes reunions hi intervindran els diferents agents implicats, des dels propis tutors, a les mestres d’Educació Especial, la psicopedagoga i altres agents externs si s’escau (psicòleg, logopeda,...).
- Avaluar el procés de treball seguit/Plantejar la continuïtat del procés: En acabar el procés cal fer-ne una valoració final per determinar si s’han assolit els objectius proposats, si la metodologia utilitzada ha estat l’adequada, què és el que no ha funcionat, quins canvis caldria incorporar (si és que es considera necessari),... a fi de proporcionar a aquests alumnes les ajudes que s’adeqüin millor a les seves necessitats. Per tant doncs, l’ avaluació i el seguiment del procés d’intervenció es basa en examinar i valorar l’ajust de les diferents decisions que es van adoptant al llarg del procés i comparant els resultats obtinguts i els esperats per anar introduint canvis.

A reveure
Sandra

divendres, 20 d’abril del 2012

SETMANA 5


DIES 5, 6 i 8 /03/2012

Amb la psicopedagoga vam estar parlant del material que podríem utilitzar per treballar el tema de dislàlies amb l’alumne X (primer). Ens vam organitzar per buscar material per poder treballar els sons que li costa produir i discriminar. Vam trobar un material a internet per treballar les dislàlies, tot i que és en castellà. L’adressa és: http//www.gescolar.es/material/dislalias/.

També vaig proporcionar-li uns llibres que tenia a casa del màster d’audició i llenguatge on hi ha jocs fonològics, jocs per fer amb els llavis, llengua i buf. Són: Racó de llengua, Racó dels llavis, Racó de buf i jocs fonològics, les seves autores són Lurdes Ribas i Dolors Gispert d’edicions l’Àlber (1999). Vam decidir que l’alumne X, només començar la sessió, podria fer pràctica fent exercicis de pràxies i discriminació de sons.

Seguidament vam programar activitats de llengua i mates per realitzar amb els alumnes X i Z.
Durant aquesta setmana vam estar portant a terme el treball de jocs fonològics. Vam començar per aprendre a col.locar la llengua correctament per produir el so de la R, després vam fer produccions d’onomatopeies que hi hagués la R, poemes on hi hagués aquesta lletra,… La veritat és que aquest material ha estat fantàstic per treballar, i a més el nen va estar molt motivat i participatiu. Ho vaig portar a terme jo mentre la psicopedagoga treballava amb l’alumna Y. Aquesta no tenia gaire bon dia i van haver de parlar prèviament una estoneta ja que estava enfadada, contestava i no volia treballar; el motiu era que el cap de setmana havia estat amb el seu pare i no havia anat massa bé. Van treballar una lectura de la lluna i comprensió del text, seguidament van fer un dictat de les paraules de la lectura.

Pel que fa a l’alumne Z, portava molts deures i ens vam dedicar a fer-los. Primer vam comançar fent matemàtiques, treballant les unitats de mesura. Posteriorment vam fer medi natural, treballant activitats sobre les fonts de calor. Finalment vam fer llengua castellana inventant un poema. L’estona va ser mol profitosa perquè tenia moltes ganes de treballar.


Aquesta setmana els nens estaven més receptius i em vaig sentir molt bé perquè vaig aprofitar molt les estones de treball amb ells. L'estat d'ànim i ganes de treballar dels nens és clau per fer un bon treball.

Fins aviat
Sandra

dijous, 19 d’abril del 2012

SETMANA 4

DIES 27, 28/02/2012 i 01/03/12.
Estic molt contenta de fer les pràctiques en aquest centre, la veritat és que em trobo molt a gust tant amb la psicopedagoga com amb els alumnes. He pogut observar que els nens més petits de seguida et tenen confiança i t’expliquen més coses que els més grans. Aquests, a l’hora de treballar, volen que els ajudis a fer les activitats més que no pas parlar de les seves coses. Hem quedat amb la psicopedagoga que l’ajudaria a buscar llibres pels dos alumnes de primer (alumne X i alumna Y) per ajudar-los a millorar en la seva lectura i la seva comprensió, on tenen més problemes. He estat buscant a l’escola on treballo i he trobat uns llibres de text que utilitzen els nens que cursen primer. Són:

- Aprenc a escriure, (1er). Ed. Cruïlla.

- 1 llengua catalana. (2008). Educació Primària. Ed. Castellnou.

- Bufi. Llengua i literatura. (2004). Lectures primer cicle. Ed. Vicens Vives.

En aquestes sessions hem estat treballant lectures d’aquests llibres, llegint i fent preguntes de comprensió de forma oral. La veritat és que aquests dos alumnes tenien moltes ganes de llegir perquè han estat molt contents de ser capços de poder llegir lectures noves. Hem estat llegint amb lletra lligada perquè hi tenen més facilitat. Estit contenta dels resultats obtinguts, han entès perfectament totes les preguntes que els hi hem fet. A més, la psicopedagoga m’ha deixat que fós jo qui portés la classe amb aquests dos alumnes. Aquests ja no fan les sessions individualitzades sinó que fan el treball conjunt. Sembla que d’aquesta manera l’alumna Y se sent més valorada, pot compartir amb l’altre nen el que pensa, pot expressar millor els seus sentiments, es poden ajudar,…

Pel que fa a l’altre alumne Z , la psicopedagoga ha estat parlant amb l’àvia i la mare i han decidit que les sessions ja no fossin individuals ja que no ho poden pagar. Per tant, aquest alumne compartirà sessió amb tres alumnes més ( casos que jo no hi treballo). Hem quedat amb la psicopedagoga que, depenent de les sessions i del treball que es pugui portar a terme, ens repartirem els alumnes.
Jo he pogut treballar amb l’alumne Z i la psicopedagoga ha treballat amb els altres tres alumnes. El treball que s’ha de portar a terme amb aquest alumne és el següent segons la seva tutora: ajudar-lo a organitzar-se per fer els deures i ajudar-lo a fer-los, intentar anticipar-li continguts que es donaran a l’aula, ajudar-lo a estudiar quan tingui alguna prova i preparar-li material de llengua, mates i medi social i natural per millorar els seus aprenentatges. Quan bé l’alumne, primer es mira si té deures o ha d’estudiar i es fa això i, si no, se li busca material per treballar. Aquestes sessions ens hem dedicat a fer mates (divisions i multiplicacions), llengua (normes d’ortografia) i a estudiar llengua castellana i medi natural i social. Ha anat molt bé perquè l’alumne tenia ganes de treballar ja que moltes vegades no és així. Se sent molt a gust amb mi i sempre m’explica coses de la seva mare i d’ell mateix.

A reveure,
Sandra

dijous, 12 d’abril del 2012

COM ÉS EL TREBALL AL CENTRE?

Organització en les diferents aules:
Aquests alumnes acudeixen al centre entre dos i tres cops per setmana. Primer s’intenta atendre’ls de forma individualitzada, però no sempre es pot fer degut a la demanda que té el centre, per qüestió econòmica o perquè a vegades a l’alumne li convé més treballar en grup perquè el treball sigui més profitós. En principi els dos alumnes de primer (alumnes X i Y), que fan dues sessions per setmana al migdia, treballen de forma individualitzada, però a curt termini es té previst que treballin junts perquè l’alumna Y ho necessita per millorar la seva autoestima i perquè la psicopedagoga creu que l’ajudarà a desbloquejar-se emocionalment. L’alumne Z, quan surt de l’escola, treballa una sessió de forma individual i dues en petit grup tot i que seria aconsellable que sempre pogués treballar de forma individual, però per una qüestió econòmica no és possible.

Un aspecte que he trobat interessant del centre és que moltes classes, a més de fer-les a la tarda, també les fan al migdia i van a buscar i a tornar els nens a l’escola (de 13:00 a 15:00).

El centre té tres aules i a cadascuna s’hi treballa amb un grup d’alumnes diferents. A més de la psicopedagoga també hi treballen tres mestres que imparteixen diferents matèries a diferents nens de Primària, Secundària, Batxillerat,… Hi assisteixen nens de l’escola del poble i altres d’escoles de Girona i rodalies.

Cada alumne té una carpeta on hi ha un registre de seguiment de les diferents sessions (us adjunto una foto) on la psicopedagoga explica què s’ha treballat en aquella sessió, com ha anat, si hi ha una millora i resultat de proves que se li han passat. En aquesta carpeta també hi ha material per treballar amb l’alumne (fotocòpies d’activitats de mates, llengua,…) depenent de les necessitats de cadascun.

La veritat és que la tasca de la psicopedagoga no és gens fàcil pel fet que s’ha de treballar amb nens de diferents cursos i dificultats i preveure quin material és més idoni per ajudar-lo en els seus aprenentatges. Segons m’han comentat, la meva presència al centre els ha anat molt bé per poder ajudar a la psicopedagoga a treballar amb aquest grup d’alumnes, a buscar i elaborar material,… A més, quan es treballa en petit grup, ens repartim de forma alternada als nens per poder oferir un treball més individualitzat.

A reveure,

Sandra

dimarts, 10 d’abril del 2012

SETMANA 3

DIES 20, 21, 22 i 23/02/2011

Aquesta setmana m’ho vaig poder organitzar per anar al centre més dies i poder observar altres casos que treballa la psicopedagoga. Totes les sessions amb els nens són d’una hora.

Vaig treballar amb l’alumne X (alumne de primer) on la psicopedagoga va proposar treballar la lectura i la comprensió lectora. Vam buscar una sèrie de lectures que fossin atractives pel nen. Ell llegia amb lletra lligada. Tenia dificultats per unir els sons a l’hora de llegir i per això abans de cada lectura vam decidir fer un repàs amb veu alta dels sons de les vocals i consonants. Vaig confeccionar un abacedari en forma de bits amb els diferents sons i vam jugar a endevinar-los. La veritat és que va anar bastant bé perquè ell ja coneixia els sons però n’hi havia alguns (r, x, s,…) que li costava produir. Vam decidir amb la psicopedagoga que cada sessió començaríem treballant amb els bits i després continuaríem amb activitats de lectura i comprensió lectora. És un nen que té moltes ganes de treballar i es mostra molt content quan ho fa bé.També vam estar treballant el dictat de frases i la correcció de faltes d’ortografia (començar per majúscula, posar punt en acabar una frase, distinció s sorda i sonora,…). A més del treball de llengua també s’hi treballa les matemàtiques, sobretot vam estar fent problemes matemàtics (per la comprensió del problema i quina operació havia de fer), sumes,… En matemàtiques és bastant bo però la seva dificultat està en la lectura de l’enunciat. Per això la importància de treballar la lectura en les diferents sessions. De moment feia les sessions de forma individual però la psicopedagoga es plantejava fer un treball conjunt amb l’alumna Y ja que van al mateix curs.


El treball amb l’alumna Y (alumna de primer) es va basar amb el treball de lectura i comprensió lectora i es va utilitzar el mateix material que l’alumne anterior. Vam estar llegint un petit conte i vam fer preguntes orals de comprensió, treball d’ortografia i problemes matemàtics. Ella és una nena que coneixia els sons i els produïa correctament però era molt inestable en el treball. Quan llegia es despistava, no posava atenció en el contingut del text,… i en mates li costava trobar l’operació per resoldre el problema. Li costava començar a posar-se a treballar, sovint estava de malhumor, contestava a la psicopedagoga,… De fet el seu estat d’ànim varia segons com li ha anat al cap de setmana. Els pares estan separats i entre setmana està amb la mare i el padrastra i cada dos caps de setmana va amb el pare. Em va estar explicant que havia estat amb el pare i que li havia comprat una joguina,…

El treball amb l’alume Z (alumne de quart) no va parar de preguntar-me coses sobre mi, no parava de parlar i li costava posar-se a treballar. El primer que es va treballar amb ell va ser aprendre a tenir un ordre en fer les coses i a ser ordenat amb el seu material. Primer va haver de treure l’agenda i mirar quina feina havia de fer i després treure la llibreta corresponent per fer el treball de cada matèria. Per començar ja no tenia apuntat quins deures havia de fer, sort que ell se’n recordava i vam poder començar a treballar. Amb aquest alumne es treballaven les diferents matèries que es donen a l’aula i sovint se li intentava anticipar el que faria a l’escola. Aquesta setmana vam treballar mates (multiplicacions, divisions, problemes matemàtics,…); necessitava molta ajuda perquè li costa interioritzar continguts i quan sembava que ja ho tenia interioritzat s’ho havia de tornar a repassar. No recordava fer les divisions,… Jo li vaig estar explicant a poc a poc i semblava que ho havia entès. Vam fer activitats de llengua catalana i castellana (dictats, exercicis de buscar noms, encerclar verbs, adjectius,…).

La veritat és que estic aprenent molt seguint el treball amb la psicopedagoga, s’ha de tenir molta paciència, canviar sovint d’activitats perquè els nens no es cansin, explicar de manera lúdica perquè l’aprenentatge sigui més atractiu. Hi ha molta feina a preparar material (buscar fitxes de les diferents matèries, llibres,…) per poder ajudar a aquests alumnes a millorar els seus aprenentatges.

Durant les diferents sessions també he pogut observar altres casos interessants d’altres nens. Dues alumnes magrabines (germanes de cinquè i tercer de primària) que tenien problemes de comprensió tan en llengua com en mates i els dificultava l’aprenentatge. Un altre nen que era molt dispers i li costava concentrar-se a l’hora d’estudiar,.

A reveure,
Sandra

dimecres, 4 d’abril del 2012

PRÀCTICA EDUCATIVA

En quant al nivell de la pràctica educativa en el qual tinc previst desenvolupar el projecte, es centra fonamentalment a exercir una tasca d’orientació i col·laboració amb la psicopedagoga, les turores i d’altres professionals implicats en l’atenció als alumnes que assisteixen en aquest centre. Per tant, es pretén dur a terme un treball en el qual sigui necessària la implicació i participació de diferents professionals que formen part de la comunitat educativa del centre.

Per garantir l’èxit del projecte que pretenem dur a terme, cal tenir en compte una sèrie de dimensions o variables d’anàlisi. Els elements claus sobre els que incidirem al llarg d’aquests mesos per tal de donar una resposta i una atenció adequada als alumnes faran referència a una revisió exhaustiva i molt seqüenciada dels objectius i continguts del pla de treball, es pensarà en els recursos necessaris per tal que els alumnes vagin progressant en llurs aprenentatges. Tindrem en compte tant els recursos personals (suports, sessions d’Educació Especial,...), com els recursos materials més idonis per ajudar a aquests alumnes, per la qual cosa una de les meves tasques consistirà en buscar i/o elaborar material que pugui ser utilitzat pels alumnes. També es tindran en compte tots aquells factors que poden ajudar als alumnes a progressar en l’aprenentatge, com per exemple els que tenen a veure amb la motivació, autoestima, seguretat en sí mateixos, metodologia més adequada,... A més, observaré i participaré en les sessions de diagnòstic, per aprendre a passar algunes proves diagnòstiques que utilitzem: DN-CAS, Test de Bender,...

Fins aviat

Sandra

dilluns, 2 d’abril del 2012

SETMANA 2

DIES 13, 14 I 16/02/2012.

La psicopedagoga va partir dels progressos que van fer els alumnes durant el primer trimestre i la valoració d’algunes activitats orals i escrites per determinar el nivell que presentaven aquests alumnes, per tal de poder revisar i modificar el pla de treball, així com acordar les ajudes i els suports necessaris. A més ella es va reunir amb les tutores d’aquests alumnes amb la finalitat de fixar els principals objectius que s’esperava que assolissin els alumnes al llarg del segon trimestre. Es van prioritzar aquells continguts que es consideraven més primordials i que els ajudessin en el seu progrés personal i social. La psicopedagoga va mostrar-me les proves d’aquests alumnes perquè pogués fer-me una idea de quin era el seu nivell d’aprenentatge i quines eren les seves dificultats.

Tot seguit exposaré les característiques i dificultats d’aquests alumnes:

● L’alumne X (primer primària) presenta un retard en l’aprenentatge de la lectoescriptura degut a un retard de parla. És un nen que té dificultats per produir i identificar determinats sons degut a diversos aspectes: d’una banda, ha tingut un model de parla familiar incorrecte i ell ha reproduït els mateixos errors fonètics. D’altra banda, tot i que l’audiometria que se li va demanar no ho contempla, té dificultats per distingir sons propers entre ells. Aquests aspectes li dificulten seguir el ritme de treball a l’aula. A l’escola assisteix a l’aula d’Educació Especial 1h a la setmana i rep 1h de SEP. En la darrera reunió amb la mestra d’Educació Especial es va plantejar començar un treball a nivell d’atenció, ja que quan treballava amb el seu grup presentava dificultats per mantenir-se atent.

● L’alumna Y (primer primària) presenta dificultats en l’aprenentatge de la lectoescriptura i dels conceptes matemàtics, possiblement degut a un bloqueig emocional. Els pares d’aquesta alumna es van separar quan ella cursava P3 i la relació entre els pares no és bona. Degut a la inestabilitat emocional que la situació familiar li comporta, la nena presenta dificultats per centrar-se i mantenir l’atenció, així com trobar les estratègies adequades, sobretot en les tasques pròpies del procés seqüencial, com són la lectoescriptura i les matemàtiques.

● L’alumne Z (quart primària) presenta dificultats d’aprenentatge a nivell general, té dèficit d’atenció, de memòria, presenta dificultats en la planificació i en el processament de la informació. A l’escola rep una beca de logopèdia 4h a la setmana i assisteix a l’aula d’Educació Especial 4h a la setmana. Aquest nen tampoc disposa de l’estabilitat familiar necessària per al desenvolupament del seu procés d’aprenentatge ja que els pares treballen moltes hores i passa moltes estones amb l’àvia. A principi de curs la tutora va aconseguir implicar una mica a la mare en el treball amb el nen, fet que ha comportat una millora considerable ja que l’alumne es mostra més segur, més responsable i ha millorat pel que fa a la planificació.

En aquests casos la meva tasca principal serà la de coordinar-me i treballar amb la psicopedagoga, les tutores corresponents i mestra d’Educació Especial per oferir-los una atenció individualitzada als alumnes que s’ajusti a llurs necessitats. Per tant, intervindré amb aquests d’alumnes i ajudaré a la psicopedagoga a l’hora de planificar, revisar i modificar dels plans de treball, els proposaré i elaboraré material que consideri útil per a treballar amb aquests alumnes.

Fins aviat

Sandra