Organització en les diferents aules:
Aquests alumnes acudeixen al centre entre dos i tres cops per setmana. Primer s’intenta atendre’ls de forma individualitzada, però no sempre es pot fer degut a la demanda que té el centre, per qüestió econòmica o perquè a vegades a l’alumne li convé més treballar en grup perquè el treball sigui més profitós. En principi els dos alumnes de primer (alumnes X i Y), que fan dues sessions per setmana al migdia, treballen de forma individualitzada, però a curt termini es té previst que treballin junts perquè l’alumna Y ho necessita per millorar la seva autoestima i perquè la psicopedagoga creu que l’ajudarà a desbloquejar-se emocionalment. L’alumne Z, quan surt de l’escola, treballa una sessió de forma individual i dues en petit grup tot i que seria aconsellable que sempre pogués treballar de forma individual, però per una qüestió econòmica no és possible.
Un aspecte que he trobat interessant del centre és que moltes classes, a més de fer-les a la tarda, també les fan al migdia i van a buscar i a tornar els nens a l’escola (de 13:00 a 15:00).
El centre té tres aules i a cadascuna s’hi treballa amb un grup d’alumnes diferents. A més de la psicopedagoga també hi treballen tres mestres que imparteixen diferents matèries a diferents nens de Primària, Secundària, Batxillerat,… Hi assisteixen nens de l’escola del poble i altres d’escoles de Girona i rodalies.
Cada alumne té una carpeta on hi ha un registre de seguiment de les diferents sessions (us adjunto una foto) on la psicopedagoga explica què s’ha treballat en aquella sessió, com ha anat, si hi ha una millora i resultat de proves que se li han passat. En aquesta carpeta també hi ha material per treballar amb l’alumne (fotocòpies d’activitats de mates, llengua,…) depenent de les necessitats de cadascun.
La veritat és que la tasca de la psicopedagoga no és gens fàcil pel fet que s’ha de treballar amb nens de diferents cursos i dificultats i preveure quin material és més idoni per ajudar-lo en els seus aprenentatges. Segons m’han comentat, la meva presència al centre els ha anat molt bé per poder ajudar a la psicopedagoga a treballar amb aquest grup d’alumnes, a buscar i elaborar material,… A més, quan es treballa en petit grup, ens repartim de forma alternada als nens per poder oferir un treball més individualitzat.
A reveure,
Sandra
Hola Alexandra,
ResponEliminam'agrada el teu blog, el trobo organitzat i clar!! Felicitats,
en relació a la proposta que ens va fer la M. Àngels m'agradaria comentar-te, a l'igual que he fet amb l'Esther la següent qüestió:
com va la relació del centre amb les escoles?
En el meu blog he pogut explicar com han anat les dues reunions que han tingut amb els mestres de l'escola i els professionals del gabinet.
A banda dels meus alumnes sé que cada setmana van tenint reunions amb els tutors, mestres d'educació especial, EAP. Són els tutors externs que es desplacen a l'escola i aquest acte és importantíssim si volem que l'alumne millori, cal fer un treball col·laboratiu, interactiu (escola-pares-alumne-centre) per a poder modificar la conducta, millorar en els aprenentatges. El nen necessita tenir uns límits, unes guies i el seu entorn cal que funcioni més o menys en la mateixa línia,
què en penses? com ho veus?
seguim en contacte,
una abraçada.
Susanna
Hola Susanna,
ResponEliminaestic contenta que t'agradi el meu blog, intento que sigui entenedor i una eina útil.
Pel que fa a la qüestió que em planteges, en el meu cas també és la psicopedagoga del centre qui es posa en contacte amb les tutores i mestres dels alumnes. Aquest contacte s'intenta fer un cop per trimestre de manera directa anant la psicopedagoga a l'escola. Si no és possible aquest contacte cara a cara o es necessita una comunicació més freqüent, el sistema de comunicació és via telèfon o via internet.
Penso com tu que la colaboració entre els diferents agents educatius que intervenen en l'educació de l'alumne(pares, escola i centre)han de seguir una mateixa línia de treball per no crear-li confusions o dubtes a l'alumne i pugui millorar en els seus aprenentatges.
Una abraçada
Sandra